Què és el Camí primitiu

El camí original de Sant Jaume

El Camí primitiu és el camí de Sant Jaume més antic. Transcorre entre els 313 quilòmetres que separen Oviedo de Santiago de Compostel·la, creuant la meitat occidental d’Astúries i la meitat oriental de Galícia.

Camí poc conegut fins no fa massa, està guanyant molts adeptes per la certa dificultat que comporta, pels paisatges magnífics que creua, però sobretot, per la moderada afluència de pelegrins (si més no, l’any 2015). A Melide, s’uneix amb el Camí francès, i alguns pelegrins el fan com una variant final del Camí del nord.

Les 12 etapes del Camí primitiu
Què és el Camí primitiu
Estàtua d'Alfons II El Cast a Santiago

El primer camí

Segons la tradició, l’any 813 l’ermità Pelai, que vivia en un bosc on avui dia hi ha l’església de Sant Fèlix de Solovio, va veure durant unes quantes nits seguides, unes llums misterioses sobre un monticle del bosc. Després de comentar-ho amb el bisbe, es dirigiren cap al monticle i hi trobaren una antiga capella amb el sepulcre d’una persona a qui havien tallat el cap, i que el bisbe identificà com a l’Apòstol Jaume el Major, mort l’any 44, enterrada juntament amb dos cossos més, els dels seus dos deixebles, Teodor i Atanasi.

Al segle IX, Galícia formava part de l’extens Regne d’Astúries, que en època de Carlemany era governat pel rei astur Alfons II El Cast. Quan aquest s’assabenta de la descoberta, decideix anar a visitar la capella, esdevenint el primer pelegrí de la història, i marca el que serà el primer camí de Sant Jaume, el Camí primitiu. I sobre la capella ordena construir-hi una església, que a la llarga s’acabaria convertint en la Catedral de Santiago.

Ben aviat el camí que creua les muntanyes asturianes s’omple de pelegrins que volen venerar les restes de l’Apòstol. Posteriorment, amb l’expansió cap al sud dels regnes cristians, queda sota el seu control l’antiga ruta romana que unia Bordeus amb Astorga, passant per Pamplona, Burgos i Lleó, establint-la com a base del pelegrinatge clàssic cap a Santiago després de fer alguns canvis al seu recorregut, sobretot per fer-lo passar per zones més poblades i més accessibles, especialment a l’hivern.

Apogeu, caiguda i recuperació

Compostel·la es converteix, durant tota l’edat mitjana i moderna, en un important centre de peregrinació de fidels que arribaven de tot Europa. Però després de la Revolució Francesa, amb la secularització de la societat europea, i la posterior pèrdua d’allotjaments a causa de les desamortitzacions dels béns religiosos del segle XIX, el Camí comença a caure en l’oblit i gairebé desapareix durant les dècades centrals del s. XX.

L’any 1993, coincidint amb l’Any Sant Compostel·là, el govern gallec llença la campanya Xacobeo 93, per tal de promoure el Camí no només com a fet religiós sinó com a reclam turístic, restaurant i potenciant la ruta, millorant les senyalitzacions, promovent la creació d’albergs… Des de llavors, el nombre de pelegrins no ha parat de créixer, i el de variants del Camí tampoc, ja que s’han anat recuperant antics camins, fins a arribar a catalogar-ne 286, que recorren 80.000 km en 28 països.

El camí primitiu de sant jaume
Indicador del Camí de Sant Jaume

La millor època per fer-lo

Normalment, la millor època per fer les coses és quan hom pot. Si hom pot en diverses èpoques de l’any, aquí ja s’han de tenir en compte diferents factors.

La Carme i el Víctor, sota la pluja del Camí primitiu
La Carme i el Víctor, sota la pluja del Camí primitiu

Hivern: el dia és curt, fa més fred, i per la part que transcorre dins Astúries és molt habitual (suposo que cada vegada menys, però), trobar neu. La neu, a part de demanar més esforç físic, pot desdibuixar el camí, o directament amagar-lo. Tampoc seria d’estranyar trobar boira. És l’època amb menys pelegrins, i per tant podeu trobar alguns albergs tancats.

Estiu: bon temps, dies molt llargs, i l’època amb més afluència de pelegrins, que durant el Camí primitiu potser no influeix massa, però amb la unió amb el Camí francès, allò pot semblar el congost de Mont-rebei en cap de setmana.

Primavera i tardor: en l’àmbit paisatgístic, segurament és la millor època, tenint en compte bellesa i inclemències meteorològiques. Potser també és quan més hi plou, però és molt millor pluja que no pas neu o boira. Pel que fa a afluència de pelegrins, és temporada mitjana.

Jo hi vaig anar a finals de setembre: allà dalt tenen l’estiuet de Sant Miquel, i la primera setmana vaig tenir molt bons dies, alguns amb calor i tot. Després van venir tres dies seguits de pluja, i els altres, tot i no ploure, ja no semblaven dies estiuencs.