Els Pelegrins
del Camí Primitiu
La família inesperada
Durant el camí coincideixes amb molt pelegrins. Amb uns hi compartiràs taula perquè et ve de gust, i amb d’altres perquè l’atzar així ho ha volgut. Alguns arribaran a Santiago de Compostel·la amb tu, alguns abans i alguns després, d’altres en alguna altra ocasió, i d’altres qui sap si mai.
Aquests desconeguts amb qui es comparteixen roncs, butllofes i caminades sota la pluja, s’hi estableixen uns lligams del tot sorprenents que, en alguns casos, duren molt més que el mateix camí.
Agata
Lituana. Esbojarrada, simpàtica i alegre. Treballava en una llar d’infants i s’havia comprat un Opel Astra de segona mà. Li agrada el color blau, i mostra permanentment un encantador somriure.
Germán
Valencià. Alt i de veu profunda, tenia molt clar on podia foter-se una bona teca. Té 35 anys, i el seu color preferit és el verd ampolla.
Leoni
Francesa. Simpàtica, el seu castellà xapurrejat ens va regalar moltes rialles. Té vint-i-tres anys i li agrada molt el color verd.
Enrique
Argentí. Interessant i divertit, molt bona companyia. Escriptor, exadvocat, té 42 anys i el seu color preferit és el vermell. Ha publicat Desde la habitación del sur, Big Bang, Jauría i Bengalas.
Carme
Mallorquina. Va ser l’única que va continuar fins a Fisterra. Simpàtica, agradable, i dolça. Té 26 anys, els ulls blaus i és farmacèutica. El seu color preferit és el verd.
Joan
Paco
Valencià. Amic del Germán. Simpàtic i molt parlador, calmat, va apuntar-se a fer el Camí una mica d’imprevist, però va ser dels pocs que va acabar amb dues credencials: la compostel·lana i la franciscana.