El meu Camí

Introducció: Oviedo

Introducció: Oviedo

La tornada d’Edimburg va ser estranya, intensa, inescrutable. Quatre hores més tard, aterrava a Barcelona amb el karma descompensat i els xacres a prendre pel sac.

Etapa 1: Ovideo – San Juan de Villapañada

Etapa 1: Ovideo – San Juan de Villapañada

La Natalia té un sofà comodíssim. Viu a Oviedo, en una zona molt tranquil·la, i és couchsurfer. El couchsurfing és una xarxa social de viatgers, on la gent ofereix o demanda allotjament, de forma totalment altruista.

Etapa 2: San Juan de Villapañada – Bodenaya

Etapa 2: San Juan de Villapañada – Bodenaya

He dormit amb el Darth Vader al costat. I amb uns quants que devien haver fet un màster de roncadors. Anaven tots perfectament sincronitzats. Però no roncant alhora, no; els roncs s’encadenaven en una melodia de segones veus, i terceres, i quartes.

Etapa 3: Bodenaya – Borres

Etapa 3: Bodenaya – Borres

Us heu despertat mai amb l’Ave Maria de Schubert? Jo sí, una vegada només, i us asseguro que no l’oblidaré. Ha sigut un despertar plàcid, suau, encantador, místic, èpic, màgic, bíblic. Inoblidable!! Els temples existeixen.

Etapa 4: Borres – Berducedo, per Hospitales

Etapa 4: Borres – Berducedo, per Hospitales

Si la primera nit va ser la del ronc simfònic, la tercera ha sigut un puto concert dels Tres Tenors, amb el Luciano Pavarotti en plena forma. Quins pulmons, nens, quina potència de pit, i quina flexibilitat sonora: tan aviat semblava un tenor com un baríton, i fins i tot s’ha atrevit amb el falset.

Etapa 5: Berducedo – Grandas de Salime

Etapa 5: Berducedo – Grandas de Salime

El protagonista de la nit a Berducedo no ha sigut cap roncador, per sort, sinó un australià de pinta curiosa. L’havia vist per primer cop just arribant a Berducedo. Ell anava sense camiseta i contra direcció.

Etapa 6: Grandas de Salime – O Padrón

Etapa 6: Grandas de Salime – O Padrón

Dia 6. Meitat del camí. Uns 170 quilòmetres caminats; uns 170 quilòmetres per fer. És l’últim dia de camí asturià. A partir d’avui, tot serà més pla, menys muntanyós. Potser, qui sap, més avorrit. O potser no.

Etapa 7: O Padrón – Castroverde

Etapa 7: O Padrón – Castroverde

Superat l’equador, i ja a Galícia, sembla que tot sigui possible i que només hi hagi la meitat per fer. A Padrón s’hi dorm bé. Realment, no fa falta gran cosa per dormir bé.

Etapa 8: Castroverde – Lugo

Etapa 8: Castroverde – Lugo

Plou. Finalment ha arribat la pluja. Després d’uns dies sentint, mentre feia el cafè al bar d’algun dels poblets per on transcorre el Camí primitiu, que l’home del temps anunciava aigua, ha fet acte de presència.

Etapa 9: Lugo – Ferreira

Etapa 9: Lugo – Ferreira

El tema del cos i del dolor és ben curiós. Comences a caminar amb un dolor de peus que creus que aquell serà l’últim dia que caminaràs, després en sec desapareix, i quan ja has arribat a lloc, torna a aparèixer per tal de fer-te estar quiet i no triturar-los més

Etapa 10: Ferreira – Rivadiso

Etapa 10: Ferreira – Rivadiso

La nit a Ferreira ha sigut tranquil·la. Estàvem tots espantats perquè dormia amb nosaltres el Gran Roncador en Cap. Diu la llegenda que mai cap home havia roncat tan fort i desesperadament com ell, i els qui érem a l’alberg municipal de Lugo ho podem corroborar.

Etapa 11: Rivadiso – Monte do Gozo

Etapa 11: Rivadiso – Monte do Gozo

M’he aixecat, curat i vestit sense fer soroll. O millor dit, fent el mínim soroll possible. I així i tot, o a causa de, quan estava a punt de marxar, la noia de la llitera de dalt m’ha preguntat si ja marxava, cap a on anava, quin dia arribava a Santiago.