La tornada d’Edimburg va ser estranya, intensa, inescrutable. Quatre hores més tard, aterrava a Barcelona amb el karma descompensat i els xacres a prendre pel sac.
El meu Camí
Etapa 1: Ovideo – San Juan de Villapañada
La Natalia té un sofà comodíssim. Viu a Oviedo, en una zona molt tranquil·la, i és couchsurfer. El couchsurfing és una xarxa social de viatgers, on la gent ofereix o demanda allotjament, de forma totalment altruista.
Etapa 2: San Juan de Villapañada – Bodenaya
He dormit amb el Darth Vader al costat. I amb uns quants que devien haver fet un màster de roncadors. Anaven tots perfectament sincronitzats. Però no roncant alhora, no; els roncs s’encadenaven en una melodia de segones veus, i terceres, i quartes.
Etapa 3: Bodenaya – Borres
Us heu despertat mai amb l’Ave Maria de Schubert? Jo sí, una vegada només, i us asseguro que no l’oblidaré. Ha sigut un despertar plàcid, suau, encantador, místic, èpic, màgic, bíblic. Inoblidable!! Els temples existeixen.
Etapa 4: Borres – Berducedo, per Hospitales
Si la primera nit va ser la del ronc simfònic, la tercera ha sigut un puto concert dels Tres Tenors, amb el Luciano Pavarotti en plena forma. Quins pulmons, nens, quina potència de pit, i quina flexibilitat sonora: tan aviat semblava un tenor com un baríton, i fins i tot s’ha atrevit amb el falset.
Etapa 5: Berducedo – Grandas de Salime
El protagonista de la nit a Berducedo no ha sigut cap roncador, per sort, sinó un australià de pinta curiosa. L’havia vist per primer cop just arribant a Berducedo. Ell anava sense camiseta i contra direcció.
Etapa 6: Grandas de Salime – O Padrón
Dia 6. Meitat del camí. Uns 170 quilòmetres caminats; uns 170 quilòmetres per fer. És l’últim dia de camí asturià. A partir d’avui, tot serà més pla, menys muntanyós. Potser, qui sap, més avorrit. O potser no.
Etapa 7: O Padrón – Castroverde
Superat l’equador, i ja a Galícia, sembla que tot sigui possible i que només hi hagi la meitat per fer. A Padrón s’hi dorm bé. Realment, no fa falta gran cosa per dormir bé.
Etapa 8: Castroverde – Lugo
Plou. Finalment ha arribat la pluja. Després d’uns dies sentint, mentre feia el cafè al bar d’algun dels poblets per on transcorre el Camí primitiu, que l’home del temps anunciava aigua, ha fet acte de presència.
Etapa 9: Lugo – Ferreira
El tema del cos i del dolor és ben curiós. Comences a caminar amb un dolor de peus que creus que aquell serà l’últim dia que caminaràs, després en sec desapareix, i quan ja has arribat a lloc, torna a aparèixer per tal de fer-te estar quiet i no triturar-los més
Etapa 10: Ferreira – Rivadiso
La nit a Ferreira ha sigut tranquil·la. Estàvem tots espantats perquè dormia amb nosaltres el Gran Roncador en Cap. Diu la llegenda que mai cap home havia roncat tan fort i desesperadament com ell, i els qui érem a l’alberg municipal de Lugo ho podem corroborar.
Etapa 11: Rivadiso – Monte do Gozo
M’he aixecat, curat i vestit sense fer soroll. O millor dit, fent el mínim soroll possible. I així i tot, o a causa de, quan estava a punt de marxar, la noia de la llitera de dalt m’ha preguntat si ja marxava, cap a on anava, quin dia arribava a Santiago.
Etapa 12: Monte do Gozo – Santiago de Compostel·la
La matinada del 12 de setembre del 1213, Pere I el Catòlic es preparava per a la batalla de Muret de forma poc ortodoxa: passant tota la nit amb una prostituta. L’endemà, a missa, les cames li feien figa.