El Camí Primitiu de Sant Jaume
Resseguint les passes del primer pelegrí
El primer Camí de Sant Jaume
L’any 813, un ermità anomenat Pelai veu unes llums misterioses sobre un monticle al bell mig del bosc. Ho comunica al bisbe, i sota les llums, dins d’una antiga capella, hi descobreixen el sepulcre de l’Apòstol Jaume el Major, mort l’any 44, i els seus dos deixebles, Teodor i Atanasi.
Assabentat de la descoberta, el rei astur Alfons II El Cast, que en aquell moment era a Oviedo, decideix anar personalment fins al sepulcre. Estava a punt d’esdevenir el primer pelegrí de la història, fundant el què durant molts segles seria el Camí de Sant Jaume i que avui en dia coneixem com a Camí Primitiu.
D’Oviedo a Santiago
Si bé, com en qualsevol Camí, no hi ha una divisió oficial de la ruta, us explico com vaig dividir el Camí Primiriu, on vaig dormir cada nit, i el per què de l’elecció, si és que va haver-hi un per què.
etapes
quilòmetres
hores de camí
fotografies
El meu Camí
El Camí Primitiu de Sant Jaume, com qualsevol altra ruta de llarg recorregut, i fins i tot m’atreviria a dir qualsevol ruta, és quelcom més que caminar, menjar i dormir. En les següents publicacions, més que avorrir-vos amb recorreguts i desnivells, em despullo una mica i us explico què pensava i què sentia.
Etapa 12: Monte do Gozo – Santiago de Compostel·la
La matinada del 12 de setembre del 1213, Pere I el Catòlic es preparava per a la batalla de Muret de forma poc ortodoxa: passant tota la nit amb una prostituta. L’endemà, a missa, les cames li feien figa.
Etapa 11: Rivadiso – Monte do Gozo
M’he aixecat, curat i vestit sense fer soroll. O millor dit, fent el mínim soroll possible. I així i tot, o a causa de, quan estava a punt de marxar, la noia de la llitera de dalt m’ha preguntat si ja marxava, cap a on anava, quin dia arribava a Santiago.
Etapa 10: Ferreira – Rivadiso
La nit a Ferreira ha sigut tranquil·la. Estàvem tots espantats perquè dormia amb nosaltres el Gran Roncador en Cap. Diu la llegenda que mai cap home havia roncat tan fort i desesperadament com ell, i els qui érem a l’alberg municipal de Lugo ho podem corroborar.
Etapa 9: Lugo – Ferreira
El tema del cos i del dolor és ben curiós. Comences a caminar amb un dolor de peus que creus que aquell serà l’últim dia que caminaràs, després en sec desapareix, i quan ja has arribat a lloc, torna a aparèixer per tal de fer-te estar quiet i no triturar-los més.
Etapa 8: Castroverde – Lugo
Plou. Finalment ha arribat la pluja. Després d’uns dies sentint, mentre feia el cafè al bar d’algun dels poblets per on transcorre el Camí primitiu, que l’home del temps anunciava aigua, ha fet acte de presència.
Etapa 7: O Padrón – Castroverde
Superat l’equador, i ja a Galícia, sembla que tot sigui possible i que només hi hagi la meitat per fer. A Padrón s’hi dorm bé. Realment, no fa falta gran cosa per dormir bé.
Etapa 6: Grandas de Salime – O Padrón
Dia 6. Meitat del camí. Uns 170 quilòmetres caminats; uns 170 quilòmetres per fer. És l’últim dia de camí asturià. A partir d’avui, tot serà més pla, menys muntanyós. Potser, qui sap, més avorrit. O potser no.
Etapa 5: Berducedo – Grandas de Salime
El protagonista de la nit a Berducedo no ha sigut cap roncador, per sort, sinó un australià de pinta curiosa. L’havia vist per primer cop just arribant a Berducedo. Ell anava sense camiseta i contra direcció.
Etapa 4: Borres – Berducedo, per Hospitales
Si la primera nit va ser la del ronc simfònic, la tercera ha sigut un puto concert dels Tres Tenors, amb el Luciano Pavarotti en plena forma. Quins pulmons, nens, quina potència de pit, i quina flexibilitat sonora: tan aviat semblava un tenor com un baríton, i fins i tot s’ha atrevit amb el falset.
Etapa 3: Bodenaya – Borres
Us heu despertat mai amb l’Ave Maria de Schubert? Jo sí, una vegada només, i us asseguro que no l’oblidaré. Ha sigut un despertar plàcid, suau, encantador, místic, èpic, màgic, bíblic. Inoblidable!! Els temples existeixen.
Etapa 2: San Juan de Villapañada – Bodenaya
He dormit amb el Darth Vader al costat. I amb uns quants que devien haver fet un màster de roncadors. Anaven tots perfectament sincronitzats. Però no roncant alhora, no; els roncs s’encadenaven en una melodia de segones veus, i terceres, i quartes.
Etapa 1: Ovideo – San Juan de Villapañada
La Natalia té un sofà comodíssim. Viu a Oviedo, en una zona molt tranquil·la, i és couchsurfer. El couchsurfing és una xarxa social de viatgers, on la gent ofereix o demanda allotjament, de forma totalment altruista.
Els albergs del Camí Primitiu
Un dels aspectes que més contribueixen a crear bon ambient entre els pelegrins és, indubtablement, els albergs. Generalment, en tot el Camí hi ha una gran varietat d’allotjaments on escollir, però l’autèntic Camí només es troba als albergs.
Els pelegrins
Quan vaig fer el Camí Primitiu, era un camí relativament poc conegut. Per tant, hi havia poc allotjament i pocs pelegrins, de forma que anaves coincidint sempre amb els mateixos durant el dia, i també durant la nit, creant una petita família. Aquesta va ser la meva.
Leoni
Agata
Germán
Galeria fotogràfica
Tot viatge, per molt introspectiu que sigui, té els seus records visuals. Aquests són els del Camí Primitiu.
Moltíssimes gràcies per aquesta meravellosa història del Camí Primitiu. El vaig fer el juny del 2015 i he llegit el relat amb molts records. Les fotos són perfectes.
Les meves felicitacions per acabar el Primitiu, caminant amb ampolles. I amb moltes nits sense dormir, a causa de tots aquests roncadors.
És un relat de veritable pelegrí i no de turigrins consentits.